Dia II: Sant Sadurní d'Anoia- Miami Beach

Ruta dia II

Adéu Miami Beach!
Tarragona

Chiri i jo a Tarragona

Descansant a un parc

Anfiteatre de Tarragona

Aleluia!! Una senyal de la Via Augusta que ens trèia de la nacional

Arc romà. Via Augusta transformada en N-340

Primera indicació de València!!!

Al matí, eixint de Vilafranca del Penedés


Bon dia! La nit al camp de vinyes va ser perfecta. Al estar cansadets, vam fer com les gallines: en anar-se'n el sol, a dormir! Al matí el despertador va sonar a les 5.15, com ho faria des d'aleshores. Un esmorçar ràpid, recollir-ho tot i eixir a pedalejar! Vam tenir molta sort perquè el camp d'enfront estava sent fumigat per un tractor. De bona ens havíem salvat!

El camí fins a Vilafranca va ser prou acceptable, alguna petita pujadeta però ja està. Una vegada a la ciutat, ens vam perdre un poquet, sort que va aparèixer el nostre salvador: un home que era "del rotllo". juas, juas, juas! Va ser una autèntica xorrada, però ja vam tenir conya per a la resta del dia. Simplement estavem parats, decidint cap a on anar, quan un senyor amb traje se'ns va apropar i ens va ajudar dient-nos algo així:

- És que us he vist perduts, així amb les bicis, i com que jo també sóc del rotllo

Doncs ja està, però aquest final de frase va donar per a molt! Moltes gràcies home del rotllo!!

Fins a Tarraonga ja no hi havia pèrdua: tota l'estona comarcal i nacional. El problema va ser el meu mal de genoll. La cama dreta em feia molt de mal. Fins a pocs quilòmetres de TArragona, tot va anar, com ja he dit, sense gairés problemes, però no sabem com, vam acabar ficats en una espècie de circumvalació- autovia. La mort! Pujadeta contínua, molt de sol, cap lloc on aturar-nos... Per sort vam veure un cartell de la Via Augusta i... era una carretera que baixava fins la costa, amb ombra!!! Arribats a Tarragona i després de pujar alguna rampeta més, vam arribar al centre mateix de la ciutat. Allà hi havia un parc amb gespa, on vam dinar i dormir molt!

Pensava jo que després d'haver descansat, tindria el genoll millor, però no! La pedalejada de la tarda va ser un suplici, però s'havia d'avançar! Sort que anava amb Chiri, i m'ogligava així a continuar que si no...

Doncs aixi, poquet a poquet, vam fer quilòmetres i quilòmetres: vam passar per darrere de Port Aventura, atravessar Salou, etc. La nostra idea era de dormir a un càmping, ja que el dia havia estat un èixt en quant a quilometratge, però vam acabar dormint a un hostal a MIami Beach! Què és Miami Beach? Ni idea! Un poble? Urbanitzacions? Les dues coses alhora? Siga com siga, vam dormir en llits, ens vam dutxar i sopar com senyorets i les bicis estavem ben guardadetes a l'hostal.