Dia I: Barcelona- Sant Sadurní d'Anoia

Plànol ruta

Netejant-nos al campament de nit a un vinyedo de Sant Sadurní d'Anoia
Preparant la nostra especialitat: pasta amb tonyina. "Acampats" al pàrking d'un restaraunt a Gelida

Final de la via del riu Llobregat: el Pont del Diable, de l'època Romana (inici de la Via Augusta)

Cascadeta al riu Llobregat

Creuant les vies del tren a Bellvitge

L'alarma va sonar a les 5.15 am, com ho faria de forma habitual a partir d'aleshores. L'equipatge i les alforjes estava ja preparat des de la nit anterior, però encara així s'havia de fer un últim recompte. Un desdejuny normal, res d'extrany ni massa potent, i ale, a muntar les bicis al pàrking. Sort que hi era Gemma! Perquè ens va haver d'ajudar a col·locar vàries coses, a posar-nos cremeta, a fer-nos fotos... Una vegada ja fora del pàrking amb tot llest, a rodar!! Vam eixir del barri de Sants direcció Gran Via cap al rio Llobregat a l'alçada del Prat. El recorreriem pel passeig de la vora fins a Martorell, on enganxaríem la Via Augusta. En teoria era un primer tram bastant fàcil, però no contàvem amb diverses obres que tallaven continuament el camí. Per sort ens vam trobar amb varis grups de ciclistes, que ens van ajudar a trobar el caminet correcte. A Martorell, vam esmorçar al pont del diable, un pont de l'època romana. A partir d'aquest punt, el que havíem de seguir era la ruta que m'havia descarregat d'internet: havíem de travessar el poble, més o menys, i seguir al costat del rio Anoia. En un principi pareixia que no tindriem problemes, doncs trobavem tots els punts marcats, però va arribar un moment que la cosa es va complicar. De nou, perduts, ens van rescatar un grupet de ciclistes que molt amablement ens van portar fins a Gelida, i ens van recomanar que en lloc de seguir allò que teniem marcat, agafessim la carretera comarcal, que era poc transitada i ens portava directe al nostre següent punt important: Sant Sadurní d'Anoia. Gelida està situat damunt d'una muntanya, així que van decidir fer parada per descansar i menjar a baix, al costat d'un benzinera. El pàrking d'un restaurant va ser on vam muntar el nostre campament: esterilles estirades i au, a dormir fins l'hora de menjar! Una vegada descansats, van treure el hornillo i vam cuinar uns macarrons amb tonyina boníssims! D'entradeta ens vam fotre uns mejillones amb pà que fèien goig, i de postre un plàtan.
Sort que vam fer aquesta parada, perquè després d'uns trencacames impressionats a Gelida, van arribar unes baixadetes molt agraïdes fins a Sant Sadurní. En aquesta poble ens van tornar a perdre buscant la comarcal cap a Vilafranca. Quan estaven a punt de ficar-nos a l'autopista, van topar amb marroquí que molt amablement ens va guiar amb el seu cotxe fins l'eixida del poble, on ja podiem agafar la comarcal. Quan es va enterar que volien arribar fins a Alacant, es va oferir a comprar-nos alguna cosa en un bar. Això és amabilitat extrema!! Com que ja era tard, només vam sortir del poble, ens vam ficar a un camp de vinyes a muntar la tenda. El sopar va consistir en un bon entrepà de paté amb trocets de fuet. Quina fam! Eixa nit vam dormir de categoria perquè havia estat un primer dia bastant dur.