Dia II: Sant Sadurní d'Anoia- Miami Beach

Ruta dia II

Adéu Miami Beach!
Tarragona

Chiri i jo a Tarragona

Descansant a un parc

Anfiteatre de Tarragona

Aleluia!! Una senyal de la Via Augusta que ens trèia de la nacional

Arc romà. Via Augusta transformada en N-340

Primera indicació de València!!!

Al matí, eixint de Vilafranca del Penedés


Bon dia! La nit al camp de vinyes va ser perfecta. Al estar cansadets, vam fer com les gallines: en anar-se'n el sol, a dormir! Al matí el despertador va sonar a les 5.15, com ho faria des d'aleshores. Un esmorçar ràpid, recollir-ho tot i eixir a pedalejar! Vam tenir molta sort perquè el camp d'enfront estava sent fumigat per un tractor. De bona ens havíem salvat!

El camí fins a Vilafranca va ser prou acceptable, alguna petita pujadeta però ja està. Una vegada a la ciutat, ens vam perdre un poquet, sort que va aparèixer el nostre salvador: un home que era "del rotllo". juas, juas, juas! Va ser una autèntica xorrada, però ja vam tenir conya per a la resta del dia. Simplement estavem parats, decidint cap a on anar, quan un senyor amb traje se'ns va apropar i ens va ajudar dient-nos algo així:

- És que us he vist perduts, així amb les bicis, i com que jo també sóc del rotllo

Doncs ja està, però aquest final de frase va donar per a molt! Moltes gràcies home del rotllo!!

Fins a Tarraonga ja no hi havia pèrdua: tota l'estona comarcal i nacional. El problema va ser el meu mal de genoll. La cama dreta em feia molt de mal. Fins a pocs quilòmetres de TArragona, tot va anar, com ja he dit, sense gairés problemes, però no sabem com, vam acabar ficats en una espècie de circumvalació- autovia. La mort! Pujadeta contínua, molt de sol, cap lloc on aturar-nos... Per sort vam veure un cartell de la Via Augusta i... era una carretera que baixava fins la costa, amb ombra!!! Arribats a Tarragona i després de pujar alguna rampeta més, vam arribar al centre mateix de la ciutat. Allà hi havia un parc amb gespa, on vam dinar i dormir molt!

Pensava jo que després d'haver descansat, tindria el genoll millor, però no! La pedalejada de la tarda va ser un suplici, però s'havia d'avançar! Sort que anava amb Chiri, i m'ogligava així a continuar que si no...

Doncs aixi, poquet a poquet, vam fer quilòmetres i quilòmetres: vam passar per darrere de Port Aventura, atravessar Salou, etc. La nostra idea era de dormir a un càmping, ja que el dia havia estat un èixt en quant a quilometratge, però vam acabar dormint a un hostal a MIami Beach! Què és Miami Beach? Ni idea! Un poble? Urbanitzacions? Les dues coses alhora? Siga com siga, vam dormir en llits, ens vam dutxar i sopar com senyorets i les bicis estavem ben guardadetes a l'hostal.

Dia I: Barcelona- Sant Sadurní d'Anoia

Plànol ruta

Netejant-nos al campament de nit a un vinyedo de Sant Sadurní d'Anoia
Preparant la nostra especialitat: pasta amb tonyina. "Acampats" al pàrking d'un restaraunt a Gelida

Final de la via del riu Llobregat: el Pont del Diable, de l'època Romana (inici de la Via Augusta)

Cascadeta al riu Llobregat

Creuant les vies del tren a Bellvitge

L'alarma va sonar a les 5.15 am, com ho faria de forma habitual a partir d'aleshores. L'equipatge i les alforjes estava ja preparat des de la nit anterior, però encara així s'havia de fer un últim recompte. Un desdejuny normal, res d'extrany ni massa potent, i ale, a muntar les bicis al pàrking. Sort que hi era Gemma! Perquè ens va haver d'ajudar a col·locar vàries coses, a posar-nos cremeta, a fer-nos fotos... Una vegada ja fora del pàrking amb tot llest, a rodar!! Vam eixir del barri de Sants direcció Gran Via cap al rio Llobregat a l'alçada del Prat. El recorreriem pel passeig de la vora fins a Martorell, on enganxaríem la Via Augusta. En teoria era un primer tram bastant fàcil, però no contàvem amb diverses obres que tallaven continuament el camí. Per sort ens vam trobar amb varis grups de ciclistes, que ens van ajudar a trobar el caminet correcte. A Martorell, vam esmorçar al pont del diable, un pont de l'època romana. A partir d'aquest punt, el que havíem de seguir era la ruta que m'havia descarregat d'internet: havíem de travessar el poble, més o menys, i seguir al costat del rio Anoia. En un principi pareixia que no tindriem problemes, doncs trobavem tots els punts marcats, però va arribar un moment que la cosa es va complicar. De nou, perduts, ens van rescatar un grupet de ciclistes que molt amablement ens van portar fins a Gelida, i ens van recomanar que en lloc de seguir allò que teniem marcat, agafessim la carretera comarcal, que era poc transitada i ens portava directe al nostre següent punt important: Sant Sadurní d'Anoia. Gelida està situat damunt d'una muntanya, així que van decidir fer parada per descansar i menjar a baix, al costat d'un benzinera. El pàrking d'un restaurant va ser on vam muntar el nostre campament: esterilles estirades i au, a dormir fins l'hora de menjar! Una vegada descansats, van treure el hornillo i vam cuinar uns macarrons amb tonyina boníssims! D'entradeta ens vam fotre uns mejillones amb pà que fèien goig, i de postre un plàtan.
Sort que vam fer aquesta parada, perquè després d'uns trencacames impressionats a Gelida, van arribar unes baixadetes molt agraïdes fins a Sant Sadurní. En aquesta poble ens van tornar a perdre buscant la comarcal cap a Vilafranca. Quan estaven a punt de ficar-nos a l'autopista, van topar amb marroquí que molt amablement ens va guiar amb el seu cotxe fins l'eixida del poble, on ja podiem agafar la comarcal. Quan es va enterar que volien arribar fins a Alacant, es va oferir a comprar-nos alguna cosa en un bar. Això és amabilitat extrema!! Com que ja era tard, només vam sortir del poble, ens vam ficar a un camp de vinyes a muntar la tenda. El sopar va consistir en un bon entrepà de paté amb trocets de fuet. Quina fam! Eixa nit vam dormir de categoria perquè havia estat un primer dia bastant dur.

Hogar, dulce hogar

Hola!
Doncs sí, ja hem arribat. Finalment no continuarem fins a Alacant, les ganes d'haver arribat a casa han pogut més. Cada dia ha estat un repte que hem superat i estem molt orgullosos de nosaltres mateixos, doncs la veritat, no pensavem que arribariem en tan poc temps (quatre nits i cinc dies). Hem de partir de la base que som gent totalment inexperta i sense entrenament! Vale que no hem estat pujant ports de montanya, però 100 km per dia carregats no estan gens malament!! Haver superat amb relatiu èxit aquesta aventureta ens anima a fer-ne de més en el futur!

Bendito desorden

Finalment demà serà el gran dia. Hem aprofitat aquesta vesprada per a tenir-ho tot a punt. A primera hora del matí volem eixir i ja no parar fins a Castelló. Pfffff, que va, que va! Intentarem fer no massa quilomètres per a no cremar-nos ja el primer dia. En les fotos següents es pot veure a Chiri i a mi ordenant els diferents "bártulos". No hauríem aconseguit sense Gemma, que s'ha encarregat de passar llista de tots els objectes.

Demà serà un dia llarg i intents. Bona nit!!

És l'hora!!!

Ha arribat el moment. O aquesta mateixa tarda o demà al matí començarem el nostre viatge. Ja ho tenim tot preparat (tot?), només falta ficar-ho a les alforjes i au!

Ara que ja estem a punt d'eixir comence a adonar-me'n de la bogeria que és, però i lo bé que ens ho passarem? La principal preocupació que tinc és que no trobem la ruta a seguir. En teoria tenim imprés els punts que hem de seguir però... de segur que ens perdrem més d'una vegada! La sort és que el punt d'arribada és senzill: tot recte cap a baix!

Continuarem informant!!